AMB ELS MESTRES
Roser Prior, M. Assumpció Llagostera, Pilar Tortajada, Margarida Canonge, Noèlia Berenguer, Ricard Mèlich,
Teresa Canela, Rosa Ricol, Pilar Baños, Antoni Santisteban, Marta Carulla i Berta de Mas.
"Mai no trobaré una altra escola que em faci sentir tan a gust com la nostra i que valori tant la nostra feina i la nostra persona."

Roser Prior

Nascuda a Montgat. Mestra de l’Escola des de l'any 1990.

"Tenia 19 anys i feia la carrera de Magisteri a Blanquerna. Vaig triar l’Escola Pere Vergés per fer les pràctiques perquè estava prop de casa. Encara no la coneixia. El dia que hi vaig entrar, aquella entrada majestuosa, aquella vegetació tan ben cuidada, la façana principal... Em va impressionar. Encara ara recordo aquella imatge i cada cop que hi pujo penso en l’honor de poder formar part de la família de l'Escola.

Quan posteriorment vaig conèixer la pedagogia de Pere Vergés, em va impressionar encara més que aquella primera entrada. La senyoreta Bayarri ens va rebre a la sala Palazón i ens va dir que valoraven molt l'ajuda de les noies de pràctiques i que, si ho fèiem bé, tindríem la possibilitat de poder-nos-hi quedar i treballar-hi.

Mai hauria pensat que em podria passar a mi, però així va ser. Un cop acabada la diplomatura, la senyoreta Bayarri em va trucar a casa i em va dir que necessitaven una persona per realitzar la feina d'instructora i que havien pensat en mi. Quina alegria i quin honor que una escola com aquella em truqués i m’hi volgués. No ho vaig dubtar en cap moment i va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida.

És la millor escola de la qual puc formar part. No és el centre on vaig estudiar però des del primer dia em va enamorar la pedagogia, l'ideari, les persones que formen part del centre, la seva humanitat i, sobretot, els valors que transmet. Ha estat la meva escola i la de les meves filles.

Vull donar les gràcies a les persones que van confiar en mi, la senyoreta Bayarri, la senyoreta Carme Fabregat, la senyoreta Marta Cubells i la senyora Ragolta. Ja fa 25 anys que formo part de la família de Pere Vergés i espero i desitjo que en siguin molts més. Mai no trobaré una altra escola que em faci sentir tan a gust com la nostra i que valori tant la nostra feina i la nostra persona."
"A l'Escola tothom hi té cabuda i pot mostrar el seu talent, que li serà ben reconegut."

M. Assumpció Llagostera

Nascuda a Badalona. Alumna de la primera promoció de la Institució Pere Vergés. Mestra de l’Escola des de l'any 1990.

"Vaig tenir la gran sort que els meus pares van decidir canviar-me d’escola quan tenia 10 anys. Abans, anava a un centre religiós només de noies i la nova opció va ser una de les millors coses que m’han succeït mai. Se’m va obrir un món totalment desconegut llavors.

Vaig formar part de la primera generació d’alumnes de la Institució Pere Vergés i me’n sento molt orgullosa. Participar anualment i de manera directa al Consell General, estrenar aula i noves dependències, compartir les novetats i l’entusiasme del professorat en tirar endavant un projecte tan innovador... Tot plegat em va copsar de tal manera que va forjar les ganes de cursar estudis de Magisteri per poder, en un futur, formar-ne part.

La senyora Bayarri va confiar en mi ara fa 25 anys. En aquells moments treballava a una escola de barri de Barcelona que em va proporcionar una gran experiència, però sentia l’enyorança dels anys viscuts a la meva escola. La importància de la Vida Social, el tarannà progressista, innovador, el descobrir en els petits esdeveniments diaris l’essència dels fets: observar la metamorfosi de les flors dels tarongers en petits fruits, la piuladissa de les merles quan van a jóc, compartir l’àpat del dinar amb Robert Saladrigas o la vídua de Pau Casals, les entrevistes amb Rubert de Ventós... o, simplement, el fet de conviure amb els menuts les celebracions de l’Escola: Sant Jordi, Santa Cecília, Nadal...

Em resulta del tot impossible anomenar un únic moment de satisfacció personal com a mestra perquè fins ara n’han estat un munt i espero i desitjo que continuï així. Les carones alegres dels infants quan arriben a l’Escola, l’entusiasme que manifesten quan guanya el seu Color, l’interès que mostren quan proposes determinades activitats, l’afecte dels padrins lectors pels seus fillols... Aquest gaudir de les oportunitats que els ofereix el nostre projecte és quelcom definitori i diferencial d’altres organitzacions educatives. A la nostra escola tothom hi té cabuda i pot mostrar el seu talent, que li serà ben reconegut, tant el qui despunta en música, en els estudis, en el tarannà creatiu o de lideratge..."

"El que realment em satisfà és veure aquells alumnes que han anat progressant i que gaudeixen de l’èxit tant personal com laboral."

Pilar Tortajada

Nascuda a Badalona. Alumna de la primera promoció de la Institució Pere Vergés. Mestra de l’Escola des de l'any 1979.

"Els meus companys i jo vam inaugurar la Institució Pere Vergés. Sempre vam ser els grans i a 2n d’EGB ja formàvem part del Consell General. El senyor Pere Vergés convivia amb nosaltres, sovint sortia al balcó central de l’edifici noble i ens observava mentre fèiem biblioteca al jardí o jugàvem.

Un dels càrrecs que més que una responsabilitat era un repte era el de secretària del senyor Vergés. Consistia a estar una estona al seu despatx disposada a fer els encàrrecs que ell et demanava. Durant un període de temps vaig tenir aquest càrrec i recordo que era una persona molt exigent. Crec que vam ser una promoció privilegiada perquè vam conèixer, aprendre i practicar el projecte de Vida Social al costat del seu ideòleg.

Des de molt aviat vaig saber que volia ser mestra i que volia exercir com a tal a l’Escola. Però va ser a la universitat on em vaig reafirmar en aquest objectiu. Han passat molts anys des que vaig començar a exercir i el que realment em satisfà és veure aquells alumnes que han anat progressant i que gaudeixen de l’èxit tant personal com laboral. També ens omplen de goig els antics alumnes que porten els seus fills a l’Escola perquè creuen en el Projecte i confien en els professionals que hi treballem.

Per molts anys de bona feina!"
"El millor reconeixement que podem tenir com a mestres és l'agraïment dels antics alumnes."

Margarida Canonge

Nascuda a Balaguer. Mestra a l'Escola des de l'any 1970.

"Fa 45 anys que sóc a Garbí fent la feina que més m’agrada: fer de mestra. Havia acabat el Magisteri i, casualitats de la vida, em van telefonar per si volia anar a treballar a una escola de Barcelona. Independents com érem a la meva època vaig dir que sí, així podria treballar i continuar estudiant a la universitat.

A principis de juny vaig fer les primeres petjades per Garbí. Tot i que el senyor Pere Vergés encara era viu, em vaig entrevistar amb la senyora Ragolta. Recordo que va ser una entrevista llarga però molt càlida. En parlar-me del Projecte Pedagògic vaig veure d’una manera molt clara que aquell era també el meu projecte. Els meus valors com a persona i els ideals democràtics de l’Escola coincidien; a més a més, era una escola catalana. Això era tot un repte en aquell moment, ja que la situació política era encara dura i no estava permès d’ensenyar en català. Però creia que una vida sense reptes, no era vida.

Després d’unes pràctiques amb els més petits i un estiu preparant material i estudiant el Projecte, el setembre de 1970 vaig començar la meva tasca de tutora de Parvulari amb una gran il·lusió. Tots aquests anys a l’Escola han estat una oportunitat d’aprenentatge continu, he fet de mestra i tutora en gairebé tots els nivells: Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Quan em demanaven de canviar de nivell em costava perquè sempre creia que on estava era el millor; no m’adonava que el que més m’agradava no era el curs en concret, era la meva feina de mestra, i no importava si era Infantil o Batxillerat. He col·laborat també en càrrecs d’organització, com coordinació de Secundària i cap de Departament de Llengua, i també els he gaudit plenament.

Aquest llarg recorregut per l’Escola m’ha permès de conèixer un gran nombre d’alumnes que m’han ajudat a millorar com a mestra en haver d’ensenyar-los a estimar la nostra llengua. Quantes anècdotes! Quanta gent estimada! Fa molt de goig quan alguns d’aquests nois o noies, ara ja professionals d’alt nivell, vénen i et donen les gràcies per tot el que van aprendre. És el millor reconeixement que podem tenir com a mestres.

També he tingut el goig de treballar amb un equip de professors i directors que m’han ajudat a fer de la meva feina de docent, el meu 'hobby'. He pogut fer allò que m’agrada, que estimo i que crec que és important."
"Compartir el viatge de Promoció amb els nois i noies de Batxillerat fa que estimis la teva feina, els teus companys i els teus alumnes."

Noèlia Berenguer

Nascuda a Montgat. Mestra de l’Escola des de l'any 1995.

"Un dels moments més especials i que m’ha aportat més satisfaccions professionals des que vaig incorporar-me al claustre de Secundària ha estat el viatge de Promoció amb els alumnes de Batxillerat. He tingut l’oportunitat de fer-lo dues vegades: el 2005 i el 2013, amb les promocions Zelezna i Heisenberg, respectivament. Com a mestra, és el moment en què reculls el que has volgut transmetre i ensenyar cada dia a les classes.

Marxar a Praga vuit dies, amb autocar, és un repte per poder demostrar el que s’ha après: coneixement, saber estar, responsabilitat, maduresa, paciència, plena autonomia... Tot allò que avui en diríem que cal per ser un alumne competent. Tot allò que han après a l’aula ho mostren fora de l’aula.

Arribar a Mauthausen i impressionar-nos per la fredor del camp de concentració; visitar el museu d’art contemporani de Praga; passejar per la ciutat amb l’Enca, la suposada guia txeca, que va resultar ser l’Encarna, una andalusa divertidíssima; compartir amb els alumnes tots els àpats i fins i tot les estones lliures. Quina experiència tan inoblidable!!!

Poder participar i gaudir d’aquesta activitat amb els nois i noies de Batxillerat fa que estimis la teva feina, els teus companys i els teus alumnes, que creixen a mesura que avancen els cursos i que s’emporten la motxilla ben carregada per afrontar, no només el viatge de Promoció, sinó també tots els viatges que emprendran quan deixin les parets i els jardins de l'Escola."
"Quan trobo antics alumnes per la ciutat o viatjant m'adono que formo part d’una gran família: la família ‘garbiniana’."

Ricard Mèlich

Nascut a Cornellà de Llobregat. Mestre de l’Escola des de l'any 1969.

"Coneixia l’Escola perquè la meva germana, que també era mestra, hi havia treballat un any. A més, vaig consultar tota mena de publicacions per acabar de conèixer el pensament de Pere Vergés i el Projecte Pedagògic.

Vaig entrevistar-me amb la directora, Francesca Ragolta, i vam tenir una bona entesa des del començament. Recordo el primer dinar al menjador com el moment en què em vaig adonar que l’Escola era un lloc únic i especial. A més, com a mestre, puc dir que sempre m’hi he sentit reconegut.  

Un moment d’especial satisfacció personal va ser el dia del comiat dels alumnes arran de la meva jubilació. Em van agrair allò que, al llarg de la meva vida professional, sempre vaig intentar ser: coherent. Avui, quan trobo antics alumnes per la ciutat o viatjant, m'adono que formo part d’una gran família: la família ‘garbiniana’."

"He viscut 45 anys de col·laboració i aprenentatge d’una professió apassionant en una escola apassionant."

Teresa Canela

Nascuda a Barcelona. Mestra de l’Escola entre els anys 1968 i 2013.

"Vaig arribar a Garbí de la mà de la senyora Montserrat Pagès, professora de música de Garbí i amiga d’una cosina del meu pare. Jo tenia 18 anys i estava treballant de mestra en una escola molt petita del barri de Gràcia. Tinc gravada a la memòria la conversa telefònica amb la senyora Ragolta uns dies després d’haver-nos entrevistat a l’Escola...

– Miri –em va dir–, si volgués entrar com a auxiliar de mestra…
– Auxiliar de mestra? –vaig dir jo–. Jo sóc mestra…
– Sí, però és molt jove i tenim l’experiència de dos casos de mestres molt joves que els faltava experiència…
– Sí, però a la tercera va la vençuda…  –vaig replicar i, al mateix temps vaig pensar “ui!, que arrogant ets, a veure si ni de mestra, ni d’auxiliar...”. I vaig afegir amb un to més humil–. Però, si cal que entri d’auxiliar, doncs també ho faré. Em fa il·lusió formar part d’aquesta escola… Però jo sóc mestra, i ja estic treballant de mestra…
– Miri, vingui a fer el curs del juliol*, i al final decidirem si té tutoria o fa d’auxiliar…

Quan vaig penjar el telèfon, les cames em feien figa. 'Garbí ha estat fundada per seguir el projecte i el mestratge de Pere Vergés, perquè no es perdi el seu llegat. Si vostè el que vol és estar-s’hi un o dos cursos per conèixer diferents maneres de treballar, la convidem a passar uns dies amb nosaltres. El que nosaltres busquem són mestres que creguin i vulguin formar part del nostre projecte i quedar-se a l’Escola molts anys…', m’havia dit la senyora Ragolta en la nostra entrevista i jo, que volia formar part d’aquell projecte, havia estat d’un tres i no res que no ho engegava tot en orris…

No va ser fins a la primera reunió de claustre al setembre que, en repartir la carpeta amb la documentació de les classes a cada tutor o tutora, a mi em van donar la carpeta de la classe Cu-Cut. Ho veia i no m’ho acabava de creure... Seria tutora! Havien confiat en mi... I així va ser com van començar els meus 45 anys de col·laboració i aprenentatge d’una professió apassionant en una escola apassionant com és Garbí."

* El curs de juliol era un curs obligatori per a qui volgués entrar a formar part del cos docent de l’Escola, on s’explicaven la història, els fonaments i el Projecte Pedagògic de Garbí, i que anava acompanyat d’unes pràctiques en una de les aules en funcionament. Llavors, el curs oficial s’acabava el 15 de juliol i algunes escoles, com Garbí, també oferien als pares escola fins a final de mes.
"La satisfacció més gran és adonar-te que els nens integren els valors que l’Escola fomenta."

Rosa Ricol

Nascuda a Esplugues de Llobregat. Alumna d’Esplugues entre 1965 i 1974 (promoció Neruda). Treballa a l’Escola des del 1976.

"Vaig començar la meva història a l’Escola als sis anys. Els pares em van dir que aniria a una escola diferent i els meus records em fan pensar que me l’havien descrit com a bonica, plena de llum, alegre i viva. Era l’any 1965 i feia un parell de mesos que el curs havia començat. De seguida vaig tenir un càrrec i vaig ser d’un color, i segurament aquest va ser el motiu de la integració ràpida que em diuen que vaig fer. Tots teníem un càrrec i tots érem d’un color.

A poc a poc, el fer de l’Escola que vaig anar estimant va anar formant part de mi i en vaig anar fent referent i bandera. Vaig créixer entre debats i audicions musicals, entre llibres i entre models que han marcat les meves inquietuds i aspiracions: Saladrigues, Alicia de Larrocha, Bohigas... La seva influència ha estat tan decisiva en la meva trajectòria que no puc concebre el meu camí sense ells. A l’Escola vaig acostumar-me a implicar-me, a ser-hi, a lluitar, a defensar, a equivocar-me, a refer i a tornar a començar i vaig saber que això era el que volia.

Vaig deixar de ser alumna per començar a ser mestra sense cap pas entremig. Era el que volia. Una part del sentit que té la meva vida ha estat l’Escola i aquí hi he abocat esforç, passió, treball i desig des de sempre. A poc a poc vaig anar aprenent a fer de mestra. No en sabia al començament però, en canvi, sí que duia amb mi uns valors i una manera de fer que havia après com a alumna i a casa. Com a mestra he gaudit i gaudeixo molt dels èxits dels alumnes, però la satisfacció més gran és adonar-te que els nens integren els valors que l’Escola fomenta.

A l’Escola, cada alumne i cada mestre és ell mateix i és reconegut pel seu talent, les seves emocions, la seva història, les seves dificultats, els seus èxits i la seva manera de ser. Això és una de les primeres coses que vaig copsar. Estimes l’Escola i l’Escola t’estima."
"Per sobre de tot, sempre he valorat el respecte que he trobat a l'Escola, tant personal com professional."

Pilar Baños

Nascuda a Barcelona. Mestra de l’Escola des de l'any 1973.

"Quan vaig conèixer l'Escola no en sabia gairebé res del seu projecte pedagògic. La primera sensació va ser de serenor: només entrar al menjador, amb tots els nens i nenes dinant asseguts en unes cadires de boga verdes i vermelles i amb estovalles de roba. Parlaven fluixet i es podia percebre el sorollet dels coberts en tocar els plats...

En els més de 40 anys que he viscut l'Escola, en qualsevol de les tasques que hi he dut a terme, sempre he valorat per sobre de tot el respecte que hi he trobat, tant personal com professional. Quan parlo de la ‘meva Escola’ és quan dono ple sentit a  la paraula ‘meva’: el sentit de pertinença a un projecte que ja t'has fet teu.

Es fa difícil destacar els moments especials, perquè són molts i en molts anys, però omplen de particular satisfacció les converses amb antics alumnes que vénen a visitar l'Escola o et trobes per qualsevol indret. Fa goig sentir com parlen de les seves vivències de petits."
"Els moments més especials s'han produït d'una manera molt íntima, quan sents que pots ser útil per a la vida d'un alumne."

Antoni Santisteban

Nascut a Montornès del Vallès. Mestre de l’Escola des de l'any 1991.

"Realment, en el moment d'incorporar-me a l’Escola tenia poc coneixement del projecte. D'això ara fa gairebé 24 anys. Només sabia que era un centre de prestigi. Em vaig incorporar per substituir una professora de l'antic BUP al centre que l’Escola tenia, en aquell moment, al carrer Compte Borrell de Barcelona per fer BUP i COU. El curs següent, els ensenyaments secundaris van tornar als centres mare per començar a preparar-nos per a la primera de les moltes reformes educatives per les quals hem passat els centres escolars durant els darrers anys.

Així, vaig passar a incorporar-me a l'equip de l'Escola de Badalona i va ser en aquell moment quan, en passar pel menjador i sentir com la senyoreta Perelló es dirigia pel micròfon als nens i nenes que estaven dinant, vaig pensar que l'Escola feia quelcom diferent al que havia vist en altres escoles.

No és fàcil trobar un únic moment d'especial satisfacció al llarg de tots aquests anys. Sovint els moments més especials s'han produït d'una manera molt íntima: quan de sobte un noi comença a obrir davant teu la seva caixa de les preocupacions i et fa sentir que pots ser útil per a la seva vida, quan en mig d'una classe alguna cara et mostra que acaba de descobrir alguna cosa que el motiva o quan després d'uns quants anys algun antic alumne torna a l'Escola i ens confia els seus fills perquè col·laborem en la seva formació. Són aquests moments que et generen satisfacció i a la vegada et fan sentir reconegut."
"Veure que la teva experiència és útil i pot ajudar les noves generacions de mestres és el que més m'ha motivat aquests darrers anys."

Marta Carulla

Nascuda a Barcelona. Mestra de l'Escola des de l'any 1972.

"Vaig treballar com a aprenent de mestra a l'Escola d'Esplugues mentre estudiava Magisteri. Vaig tenir la sort d'aprendre molt, fer una bona immersió en el Projecte i adonar-me que era una escola diferent. Em va sobtar com els nens s'educaven en la responsabilitat, tenien el sentiment de pertinença al seu Color i la repercussió que tenia en el grup el treball individual de cada un d'ells. En aquell temps –inicis de la dècada de 1970–, em va captivar una escola catalana on es treballaven els nostres poetes i es valoraven els nostres costums.

En acabar els estudis, vaig entrar a treballar a l'Escola de Badalona i aquí és on vaig aprofundir en el coneixement de la pedagogia de Pere Vergés. No podria portar a terme la meva tasca de mestra sense el recolzament de la Vida Social. És una meravella veure les caretes i els ulls dels nens com s'omplen d'emoció quan els llegeixes un conte, els expliques la història del nom de la seva classe o descobreixen, admirats, el resultat d'un experiment a classe de ciències.

És molt gratificant quan els mestres més joves et demanen consell en temes pedagògics o en resolució de conflictes en els grups i unes setmanes després et donen les gràcies perquè aquell consell, aquella xerrada, els ha servit per millorar i il·lusionar-se en la seva tasca de mestres. Veure que la teva experiència és útil i pot ajudar les noves generacions de mestres és el que més m'ha motivat aquests darrers anys.

L'Escola ha format part de la meva vida durant més de 42 anys i ha tingut una gran influència, professional i personal. Al llarg d'aquests anys he tingut companys i companyes dels quals he après molt i puc dir que les meves millors amigues han estat i són mestres de l'Escola."

"He arribat amb molta alegria a la darrera etapa de la meva vida professional i treballo amb unes eines que ni em podia imaginar fa 40 anys."

Berta de Mas

Mestra de l’Escola des de l'any 1974.

"L’any 1974 buscava feina de mestra. Havia acabat la carrera el 1972, però, en néixer el meu fill gran, vaig haver de deixar la meva primera feina. El curs 1974-75 vaig fer de mestra de suport i substitucions a Pere Vergés de Badalona. Vaig veure el tarannà de l’Escola al voltant de la Vida Social alhora que coneixia els companys i aprenia a treballar-hi. Des de llavors, van passar volant els cursos i els grups. Vaig ser tutora al Parvulari i després a diversos cursos d’EGB.  

Recordo un curs que vam decidir representar 'La comèdia de l’olla' de Plaute. No ens hi posàvem per poc! Un cop llegida i comentada, vaig demanar als alumnes que durant el cap de setmana pensessin quin personatge voldrien interpretar i quina va ser la meva sorpresa quan el nen més tímid de la classe va dir que volia fer de protagonista. Hi vaig confiar i vam descobrir un actor fabulós. Aquest fet sempre m’ha fet pensar que l’Escola ha procurat que cada criatura desenvolupi la seva personalitat i faci aflorar les seves capacitats amb els reptes i situacions diverses. En definitiva: alhora que aprèn, s’educa i és feliç.

Posteriorment, la Mercè Bayarri em va oferir la coordinació del Parvulari i el Cicle Inicial de Primària. Vaig quedar sorpresa i un xic espantada però vaig assumir el repte. Tenia 39 anys. A continuació van seguir 21 anys molt intensos i la meva feina va canviar molt. Això sí, vaig demanar que, a part de treballar amb els companys de l’equip directiu i dinamitzar la Vida Social, voldria donar unes quantes hores de classe per no perdre el contacte real amb la mainada. Per a mi les preferides eren les de Geometria i Text Lliure, i molt especialment l’estona del menjador i les reunions de càrrecs que fan créixer i responsabilitzar tots els nens i nenes de l’Escola sense excepcions.

Ara he arribat amb molta alegria a la darrera etapa de la meva vida professional i treballo amb les criatures del Parvulari amb unes eines que ni em podia imaginar fa 40 anys. M’encanta treballar amb la pissarra digital, les aplicacions, internet, la música en mp3, l’iPad i, després de conversar, fer un treball cooperatiu per acabar amb l’expressió corporal i la relaxació. És trepidant i un goig veure les seves cares de felicitat!"