AMB ELS PATRONS
Lluís Ferrer, Xavier Bou, Miró Ayats, Joaquim Borràs, Albert Carné, Jordi Cervera,
Tomàs Corredor, Mar Galtés, Philip Michael Little, Joan Oliveras i Josep Vicens.
"L'evolució cap a un món altament tecnificat farà que, en el futur, la societat necessiti i valori projectes com el de Pere Vergés."

Lluís Ferrer

Nascut a Cornellà de Llobregat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i titulat com a corredor d’assegurances. En l’actualitat és president i conseller delegat de Ferrer & Ojeda Corredoria d’Assegurances, SL, i president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona. Alumne de la primera promoció d’Esplugues (Pioners) i pare de dos antics alumnes. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de la seva creació. Actualment n’és el president.

"He viscut l’Escola des de la seva inauguració. Com a alumne, sempre vaig ser conscient que la nostra escola era única. Cal posar-ho en el context històric de l’època: a les escoles hi havia separació de sexes i l’ensenyament era en castellà; en canvi, a l’Escola convivíem nois i noies, es parlava català i gaudíem d’un ambient participatiu, gens autoritari. El país vivia en una dictadura i a l’Escola fèiem campanyes i votàvem. Va ser la primera democràcia que vam conèixer i vam poder practicar. El mestre Pere Vergés estava cada dia a l’Escola; no exercia ni de mestre ni de director, però donava consells i guiava l’evolució del Projecte Pedagògic. 

L’Escola es troba avui en un dels millor moments de la seva història. Aquesta situació és fruit de l’adaptació a les necessitats educatives actuals, com l’ús de les noves tecnologies, el projecte iPad, l’aprenentatge dels idiomes, els plans de formació i reciclatge dels mestres, etc. El Projecte Pedagògic s’inspira en unes arrels, uns principis i uns valors del tot atemporals. L’Ètica, la Ciència i l’Estètica, així com el Respecte, la Cooperació i el Treball en equip, són valors universals. 

Crec que l’Escola serà, d’aquí a 25 o 50 anys, cada vegada millor. L’evolució cap a un món altament tecnificat farà que la societat necessiti i valori projectes com el de Pere Vergés: projectes que, sense descuidar els coneixements científics, valorin els coneixements humanístics i posin èmfasi en la formació de la persona. El principal repte de l’educació és adaptar-se als canvis a la mateixa velocitat que es produeixen i preparar els alumnes pel món que els espera. A Catalunya tenim, a més, el repte afegit de no perdre el model d’integració de tots aquests anys i que ha ajudat d’una manera fonamental a la convivència al nostre país."
"Ens trobem en una situació privilegiada. S’ha realitzat un esforç molt important per adaptar-nos a les noves tecnologies aplicades a l’educació."

Xavier Bou

MBA per ESADE. Antic conseller i director financer del Grup Edipresse per Espanya i Amèrica del Sud, en l’actualitat és soci de CAP Finance, firma d’assessorament empresarial i personal. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de l’any 2000. Actualment n’és vicepresident i membre de la Comissió Econòmica.

"Vaig conèixer l’Escola en una visita abans d’apuntar-hi els meus fills –el meu germà ja els hi portava–. La meva dona i jo vam arribar a la mateixa conclusió: ‘A mi m’agradaria haver anat a aquesta escola’. En un moment difícil em van demanar col·laboració per trobar solucions a la situació econòmica. Vaig pensar que em portaria temps i potser no ens en sortiríem però era l’escola dels meus fills. En aquella situació tenia dues opcions: canviar d’escola o fer un esforç. El Projecte Pedagògic mereixia l’esforç i el millor que podem donar als nostres fills és una bona formació. Avui puc dir que ha valgut la pena. 

Com totes les organitzacions, hem viscut moments de tota mena però en l’actualitat ens trobem en una situació privilegiada. S’ha realitzat un esforç molt important per adaptar-nos a les noves tecnologies aplicades a l’educació sense perdre els trets més importants del Projecte Pedagògic de Pere Vergés, tant des del punt de vista dels mestres com dels alumnes. 

Desitjaria que, d’aquí a 25 anys, l’Escola mantingués la figura jurídica de Fundació, amb un Patronat implicat i protagonista de la gestió i, com fins ara, que els excedents es dediquessin a millorar les infraestructures, enfortint el Projecte Pedagògic."
"L’Escola ha fet un gran esforç per adaptar-se a les necessitats del segle XXI sense renunciar a les seves arrels i principis."

Miró Ayats

Nascut a Sant Joan de les Abadesses. Doctor en Dret i diplomat en Economia i Gestió de les Hisendes Autonòmiques i Locals per la Universitat de Barcelona. Autor de diverses publicacions jurídiques sobre drets i garanties dels contribuents i procediments tributaris. En l’actualitat és soci de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira i professor a ESADE Law School (Universitat Ramon Llull). Secretari del Patronat de la Fundació Escoles Garbí i membre de la Comissió Delegada.

"Vaig conèixer el projecte l’any 1998, quan buscàvem escola per a la meva filla gran. Després de veure’n un munt, vam escollir Garbí perquè buscàvem una escola que eduqués els nostres fills per al futur. Estem convençuts que la seva metodologia és la millor a l’hora de formar ciutadans responsables. 

Quan va morir Robert Vergés, l’Escola va patir un daltabaix financer. Per la meva formació professional d’advocat em vaig oferir a ajudar a solucionar uns problemes jurídics i tributaris i, al cap d’un temps, em van demanar d'entrar al Patronat per col·laborar més estretament amb el Projecte Pedagògic. 

L’Escola ha fet un gran esforç per adaptar-se a les necessitats del segle XXI sense renunciar a les seves arrels i principis. És un lloc de ‘sociabilització’, on fomentar les relacions interpersonals des del respecte i la responsabilitat. Tot plegat, acompanyat d’un nivell acadèmic elevat i seriós. Ambdós elements són necessaris per formar ciutadans que ajudin a construir una societat més pròspera i justa. Per això, el projecte de la nostra escola és un projecte de futur."
"Em fa sentir orgullós que l’Escola mantingui els principis històrics de Pere Vergés però en canvi sigui moderna i adaptada a la realitat del moment."

Joaquim Borràs

Alumne de l’Escola a Esplugues des de la seva inauguració l’any 1965 fins al 1973. El seu llarg currículum professional inclou venedor de cursos d’anglès, mecànic, i director de Màrqueting i director general a Nilfisk Aspiradors. En l’actualitat és fundador i president executiu d’ISS Facility Services a Iberia, a més de president del Club Nàutic de Cabrera de Mar i vicepresident de la Fundación Edad y Vida. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des del 2013. Forma part de la Comissió de Recursos Humans.

"Vaig ‘estrenar’ l’Escola amb set anys. A Garbí tot era diferent: una escola mixta, els colors, els escacs, els càrrecs, les curses de colors, les cròniques, Sant Nicolau... Fins i tot el menjar era boníssim! Quan parlava amb amics m’adonava que a les seves escoles tot era diferent i em feia sentir especial. Recordo un dinar amb Pere Vergés a Badalona; era una persona imponent, però propera i respectuosa. Jo era membre del Consell General i em va fer sentir especial, responsable. Transmetia valors en directe! 

He viscut l’Escola des de dins, com a membre del Consell d’Administració i, després, del Patronat. Recordo la bona fe i il·lusió dels primers equips, malgrat les dificultats econòmiques del projecte. Semblava que no podríem continuar... La veritat és que respecto molt l’equip actual de gestió: ha mantingut tots els valors diferencials de Pere Vergés i la situació econòmica, empresarial, laboral i humana no havia estat mai tan bé. 

Em fa sentir orgullós que l’Escola mantingui els principis històrics de Pere Vergés però en canvi sigui moderna i adaptada a la realitat del moment. Pere Vergés va ser un avançat al seu temps i les persones que han anat conduint i portant a terme el projecte l’han sabut actualitzar de forma magistral. Per exemple, ha estat la primera escola de l’Estat a utilitzar l’iPad en pràcticament totes les activitats! Es fan enquestes de satisfacció als col·laboradors, als alumnes, als pares... Garbí Pere Vergés no és només actual, és avantguardista. I crec que ho seguirà sent en el futur."
"Els valors essencials del projecte de Pere Vergés, malgrat els seus quasi cent anys de vida, són avui més vigents que mai."

Albert Carné

Directiu bancari. Ha estat director de Relacions Institucionals de Banc Sabadell i, en l’actualitat, és director general de Política i Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya i coordinador del gabinet del conseller d'Economia i Coneixement. També és membre del patronat de la Barcelona Graduate School of Economics i de la Fundació Barcelona, i vicepresident de la Fundació Creafutur. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de l’any 2004.

"La permanència de l’Escola ja és una fita en ella mateixa, perquè ha sabut superar els moments crítics amb èxit. Precisament, jo vaig entrar en contacte amb el projecte en un d’aquests moments i ara, 12 anys després, és evident que l'esforç de les persones que vaig conèixer el 2003 ha tingut un paper fonamental en la seva continuïtat. La solvència econòmica i la professionalització de les direccions són els principals actius actuals. 

A més, s’han hagut d’afrontar els canvis continuats i tot sovint erràtics dels marcs legislatius i normatius en matèria d'educació. La necessitat d’adaptar-se a aquests canvis, preservant alhora el projecte educatiu propi, ha esdevingut un repte continu. 

Els valors essencials del projecte de Pere Vergés, malgrat els seus quasi cent anys de vida, són avui més vigents que mai. El que realment és rellevant i pren vigència és allò que Pere Vergés va escriure i va dur a la pràctica en aquella emblemàtica Escola del Mar; els valors que ens distingeixen: Ciència, Ètica, Estètica; Estimar, Saber, Compartir. 

Ens trobem en ple debat, en l’àmbit europeu i mundial, sobre els models educatius i el paper del mestres al segle XXI. A Catalunya, aquest debat es produeix en paral·lel a algunes iniciatives trencadores que ja apunten aquest futur. A Garbí Pere Vergés també hi treballem des de fa algun temps i estic convençut que, més aviat que no pas tard, la nostra escola formarà part del grup de centres que encapçalarà el canvi de model a Catalunya."
"Tinc la sensació que l’Escola s’anirà convertint en un referent de país (...). No hi ha tants centres amb prou capacitat per impartir l’essència humanista que va més enllà de la competitivitat ferotge."

Jordi Cervera

Nascut a Reus. Periodista i escriptor. Ha treballat o col·laborat en desenes de mitjans, tan escrits com audiovisuals. Des de l’any 2002 forma part de la plantilla de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on actualment és responsable del blog de llibres de la Corporació, premi Vila de Martorell al millor blog en català i premi Blocs Catalunya al millor blog de cultura. En l’apartat literari ha publicat una cinquantena de llibres –novel·la, poesia i teatre–. Ha guanyat diversos premis periodístics i literaris. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de l’any 2010.

"La meva relació amb l’Escola arrenca el 2009 com a pare d’alumne. Coneixia la figura i l’obra de Pere Vergés des d’un punt de vista de 'cultura general’; és a dir, com un dels pedagogs més destacats del segle XX a Catalunya i, sobretot, per la seva obra poètica. Va ser una sorpresa arribar a Badalona i trobar la seva escola. Va ser quasi amor a primera vista. A l’hora de prendre una decisió fonamental de cara al futur de la nostra filla, es van barrejar el record llunyà del pedagog català i l’ideari de l’Escola i la seva espectacular ubicació. De fet, estàvem tan convençuts de la decisió que a l’hora de formalitzar la preinscripció no vam marcar una segona opció. 

Pel que fa a la implicació personal amb el projecte, coneixia força bé tots els aspectes culturals impulsats per Robert Vergés, entre els quals destacaven les convocatòries del premi de poesia Salvador Espriu i tot el que implicava posar en contacte la literatura, l’art, la creació i la projecció cultural. La idea inicial va ser recuperar el premi i treballar en la posada en marxa d’activitats culturals en aquesta línia de pensament i d’actuació. Em vaig oferir com a patró sota aquests paràmetres i em van acceptar. 

Crec que un element destacable dels últims anys és la incorporació dels iPads a la feina quotidiana i tot el que això representa de pont entre el passat i el futur. Incorporar les noves tecnologies no és només una aposta tecnològica; també implica afrontar de manera pràctica totes les noves concepcions d’estudi i, en el camí de formar persones, aporta la ‘filosofia de la tecnologia’: conceptes d’ús, capacitat d’escollir i tot el rerefons de saber discriminar i seleccionar la informació que es té a l’abast de manera lliure, raonada, pràctica i útil. 

Fer previsions de futur és sempre un exercici molt arriscat; en aquest cas, tinc la sensació que l’Escola s’anirà convertint cada vegada més en un referent de país. Si bé és cert que hi ha molts centres capacitats per impartir ensenyaments d’alta qualitat, no n’hi ha tants d’aquest nivell, amb prou capacitat per impartir l’essència humanista que va més enllà de la competitivitat ferotge, aportant valors no gaire ‘de moda’ com la lectura, la cooperació o la vida en comú. Superat el cicle que apostava sense embuts per una especialització monotemàtica i quasi exclusiva, tinc la sensació que s’anirà imposant amb cada vegada més força el model humà del coneixement, amb una idea més global on persona, coneixement i comportament siguin una peça única, indissociable i de gran valor. No hi ha cap dubte que, en aquesta línia humanística, la nostra escola té tots els ingredients per poder liderar el canvi."
"Segur que l’Escola canviarà en el futur i caldrà adaptar-se a les necessitats del moment. Ara bé, hi ha un aspecte que seguirà vigent i inalterable al pas del temps: formar persones!"

Tomàs Corredor

Director general de Selfoods i conseller de Softmachine, Nostrum, El Granero Integral i Biogran, Sánchez Romero Supermercados i Agrícola Arbequina. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí i president de la Comissió Econòmica.

"Vaig conèixer l’Escola quan vaig portar les meves filles a Esplugues. Un mes després, van reunir tots els pares per demanar-nos una bestreta. En aquell moment tenia tres opcions: marxar de l'Escola, quedar-m’hi i qui dia passa any empeny, o implicar-m’hi per esbrinar on havíem portat les nostres filles i mirar de contribuir a resoldre els problemes. No vaig tenir cap dubte: la tercera opció va ser l'escollida. 

Totes les organitzacions tenen moments clau al llarg de la seva història. Hem aconseguit sempre tirar endavant gràcies a les persones. Sempre hi ha líders, sempre hi ha motors, sempre hi ha locomotores que tiren dels vagons però sense totes les persones que en formen part –els mestres, els directius, els pares i els alumnes–, la Fundació no seria on és ara: en una posició immillorable per ser considerada una escola de referència en el nostre país. 

Fruit del constant esperit de millora i superació, el projecte sempre és viu i sempre mira endavant. No és que l’Escola s'hagi adaptat a les necessitats actuals; en molts casos actua amb previsió i visió, sent pionera en temes rellevants de l'educació del nostre país. El projecte és més vigent i viu que mai. Això no vol dir que hàgim de ser conformistes, tot el contrari. Però és una realitat que l’Escola, fruit de la seva arrelada i ferma identitat, és més vigent que mai. Segur que canviarà en el futur i caldrà adaptar-se a les necessitats del moment; ara bé, hi ha un aspecte que seguirà vigent i inalterable al pas del temps: formar persones! 

Hi ha molts reptes de futur, però n'hi ha un que em preocupa especialment: la manca de compromís i cultura de l'esforç és una realitat terrible al nostre país. No tinc cap dubte que l’Escola sabrà respondre, però haurem de dedicar molts esforços per assolir-ho perquè la societat rema en sentit contrari."
"No n'hi ha prou amb treure bones notes: cal ser bona persona, saber comportar-se en societat i saber anar pel món. I això s'aprèn a casa, però també a l'escola."

Mar Galtés

Alumna de l’Escola a Esplugues des de Parvulari fins a 8è d’EGB (1976-1987). Llicenciada en Ciències de la Informació. Periodista experta en informació d'empreses. Redactora de la secció Economia de 'La Vanguardia'. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de l’any 2011.

"De l'Escola recordo la sensació de llibertat i de responsabilitat que teníem. El poder anar amunt i avall, però sempre pensant per què fer-ho i com fer-ho bé. I aprendre a saber trobar recursos per fer front a les situacions i problemes. A 8è d’EGB em vaig presentar a les eleccions a Cap de Color. Recordo els nervis que vaig passar en fer el discurs en públic al menjador. Vaig sortir escollida Sotscap de Color i encara guardo a casa la llibreta que feia servir: hi ha les notes de tot el que parlàvem a les reunions ordinàries (les dutxes de 7è, la porteria del galliner...), com preparàvem les reunions extraordinàries amb la directora (com motivar la Vida Social a 6è i 7è, aclarir la feina dels càrrecs), les reunions amb els caps de colors de les classes... Una manera d'exercir responsabilitats que s'assembla molt a les que després afrontes en el món dels adults. 

Recordo també que dues Sotscap de Color vam acompanyar la senyoreta Andreu a buscar el poeta Joan Brossa a casa seva, per portar-lo a l'Escola a fer una xerrada. Era l’any 1987. Vam treballar molt els poemes visuals i els cal·ligrames per preparar aquella visita, i encara ara aquesta expressió de l'art m'impacta i em recorda sempre el bagatge que em va donar l'Escola. 

Sentir parlar de noves teories pedagògiques que posen l'alumne al centre del procés d'ensenyament ens fa pensar en la vigència del projecte que ens deixà Pere Vergés. Les noves eines tecnològiques són un exemple de com adaptar els principis del Projecte a les noves necessitats de la societat. No n'hi ha prou amb treure bones notes: cal ser bona persona, saber comportar-se en societat i saber anar pel món. I això s'aprèn a casa, però també a l'escola. 

D'aquí a 25 anys m'agradaria pensar que els meus fills trien Garbí Pere Vergés com a escola per als seus fills, perquè seguirà sent una gran escola a l’hora de donar resposta als reptes que plantejarà el futur."
"L’Escola ha aconseguit mantenir la seva identitat perquè tots els progressos, millores i adaptacions s’han fet seguint les bases del Projecte Pedagògic original, basat en l’educació de ciutadans."

Philip Michael Little

Nascut a Londres. Graduat com a economista per la Universitat de Bristol. Ha treballat als equips de màrqueting i vendes de diverses multinacionals. Actualment treballa a la divisió de 'software' d’IBM a Barcelona. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí.

"Vaig conèixer el projecte quan, l’any 2000, cercàvem una escola per als nostres fills amb un programa pedagògic d’acord amb els nostres valors i prioritats. Ens va atraure el fet que, a més de la base acadèmica, es donava una importància primordial a l'educació personal i social dels alumnes. 

Vaig entrar al Patronat en el moment en què l’Escola va decidir modernitzar-se en l’àmbit tecnològic. El projecte de TI havia de considerar tant una infraestructura tecnològica com la plataforma de ‘software’, però la part més important era ajudar els mestres a aprofitar un nou entorn que donava més possibilitats a l’hora d’interactuar amb els alumnes. Els mestres van fer un esforç per entendre les possibilitats que oferien les noves eines tecnològiques i van treballar molt fora de les aules per crear nous materials, formar-se i adaptar les classes. Valoro molt positivament la dedicació i esforç de tot l’equip docent per aconseguir aquest repte. 

L’evolució de l’Escola ha continuat i continuarà amb decisions importants, com l'ampliació d’una tercera línia, el pavelló a Badalona o l'adquisició del Cub a Esplugues. És important que els alumnes disposin d’instal·lacions de qualitat, però són encara més importants els canvis en el model. Per exemple, els canvis que hem pogut implementar gràcies a la introducció de la informàtica; l’ampliació de la Vida Social a ESO i Batxillerat; la introducció d’optatives com robòtica, teatre i dansa o psicologia; la implicació dels alumnes en l’Escola amb la producció de vídeos o l’actualització de la pàgina web; el treball de pràctiques a l’empresa... Aquestes experiències donen l’oportunitat de viure els valors que volem transmetre, treballar en equip i entendre millor el món. 

Dins de la filosofia de l’Escola, l’atenció que s’ha donat a la persona com a individu s’ha vist consolidada els darrers anys amb el tractament de la diversitat. Tenim alumnes amb talents especials en alguna àrea i d’altres amb més dificultats. El fet d'haver dedicat el temps de documentar aquest talent o dificultat ens dóna l’oportunitat de personalitzar l'educació de cada alumne per assegurar que rendeixi al seu millor nivell i aconseguir l’excel·lència. 

L’Escola ha aconseguit mantenir la seva identitat perquè tots els progressos, millores i adaptacions s’han fet seguint les bases del Projecte Pedagògic original, basat en l’educació de ciutadans. El món actual és molt diferent del món que va viure Pere Vergés fa prop d’un segle i és imprescindible revisar contínuament com i què estem ensenyant, amb els seus valors i principis com a referents. En aquest sentit, destacaria la capacitat de l’equip docent per adaptar-se als canvis i la seva disposició a introduir noves maneres d’ensenyar. Aquesta capacitat ens diferencia de moltes escoles i assegura la vigència del nostre projecte en el futur."
"Una de les columnes vertebrals d’aquest èxit ha estat la capacitat de reflexionar i actualitzar els continguts del Projecte posant-ne en valor l'essència i establint els mecanismes per fer-ne el seguiment i l’avaluació dels resultats."

Joan Oliveras

Nascut a Barcelona. Joier de professió. En l’actualitat és president de Bagués-Masriera Joiers, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vicepresident de la Fundació Museu Picasso i president d’Amics de la Rambla. Alumne de l’Escola durant cinc anys (promoció Boira). Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí com a integrant de la Comissió Delegada i president de la Comissió Pedagògica.

"Jo venia d’una escola basada en la mitificació del mètode d’estudi i la disciplina, on la participació dels alumnes en la dinàmica escolar es fonamentava en el principi de la verticalitat. A la nostra escola vaig descobrir el món dels colors, el sentit democràtic de l’organització, el valor del respecte i la llibertat, la importància de ser ciutadà compromès i el sentit de pertànyer a una col·lectivitat. Vaig créixer entenent que el coneixement no té sentit quantitatiu sinó qualitatiu, i que la seva expressió genuïna conforma els continguts d’allò que ens vertebra culturalment i humanament.

Vaig conèixer Pere Vergés exercint el càrrec de bibliotecari general. Recordo la seva presència imposant. Em va fer entrega d’un llibre per a la Biblioteca de l’Escola i vaig tenir la sensació que era dipositari d’un tresor de valor incalculable.

L’Escola ha estat capaç de superar etapes de conjuntura clarament desfavorable tant des del punt de vista econòmic com d’entorn sociopolític, i s’ha situat en l’horitzó de l’oferta educativa de Catalunya com una referència indiscutible i de gran valor qualitatiu. Penso que una de les columnes vertebrals d’aquest èxit ha estat la capacitat de reflexionar i actualitzar els continguts del Projecte posant-ne en valor l'essència i establint els mecanismes per fer-ne el seguiment i l’avaluació dels resultats. I, per altra banda, el compromís col·lectiu entre el conjunt dels actors que consoliden el seu funcionament; és a dir, el Patronat, l’equip de direcció i el conjunt de mestres i professionals que ajuden dia a dia a mantenir viu el nostre projecte.

De cara al futur, veig 25 anys de recorregut ambiciós si es manté l’esperit de compromís que ha fet possible el trajecte dels darrers anys. Estic convençut que es podrà perfeccionar el projecte adaptant-lo a les necessitats canviants d’un cos social que també evolucionarà. No voldria semblar petulant, però crec que la implantació general dels valors que inspiren el nostre projecte i la seva metodologia representaria una gran millora del sistema educatiu de Catalunya. Òbviament, sense menystenir cap dels altres projectes, tant públics com privats, que de ben segur també incorporen valors a estendre de manera més general."
"Veig l’Escola com un referent únic de l'educació a Catalunya, gràcies principalment a la vigència del seu ideari i l'alta qualitat dels seus mestres."

Josep Vicens

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Ciències Empresarials i màster en Direcció d’Empreses per ESADE, on ha dirigit el programa "Creació de valor" al Centre de Desenvolupament Directiu. Després de treballar més de 25 anys a Arthur Andersen i Deloitte, on va ser nomenat soci, el 2007 es va incorporar a AndosinsCapital, 'family office' de la família Cerqueda Donadeu, com a director general i va ser nomenat conseller executiu de Andbank i d'altres societats participades pel grup. Membre del Patronat de la Fundació Escoles Garbí des de l’any 2001. Actualment forma part de la Comissió Delegada i presideix la Comissió de Recursos Humans.

"La meva experiència a l’Escola comença com a pare d’alumne l'any 1994. Vaig conèixer el projecte per recomanació d’amics. Em va atraure l’ideari de Pere Vergés i la manera d'ensenyar-lo. Quan vaig veure que el projecte perillava com a conseqüència de la delicada situació financera de la Fundació, l’any 2001 em vaig posar a disposició del Patronat per ajudar en la seva viabilitat econòmica i financera, atesa la meva experiència acadèmica i professional. 

L’Escola ha aconseguit mantenir la seva identitat i vigència per la solidesa del seu ideari i per la capacitat d'adaptació als canvis de l'entorn, a més de la transmissió dels valors del projecte entre generacions. Veig l’Escola com un referent únic de l'educació a Catalunya, gràcies principalment a la vigència del seu ideari i l'alta qualitat dels seus mestres."